「Vas desaparèixer de cop i volta i em vas deixar en una ciutat tan plena de fum que sembla que no hi hagi res més enllà.
Des de que te’n vas anar que no em passa res extraordinari, tot és tan normal i avorrit que fa fàstic i tot.
M’he acostumat a viure en l’avorriment i la rutina, a viure una vida dedicada a morir-me lentament.
Però quan tu ets amb mi, em fas recordar que, malgrat tot, hi ha un món més enllà.」
FLCL
Benvinguts a Món Zero,
