Món Zero

Llum i fractals

Moltes Felicitats, Santiago

No podía evitar el felicitar al (almenys abans, ara ja no entres quasi mai) 90% dels visitants d’aquest blog.

Espere que, si no tenim en compte les classes, passes molt bon dia.

Una abraçada.

  • unbearded for a while(0)

Iron Man

Anit vam anar a veure Iron Man Bernat, Pablo Gabo i jo. Malgrat les pors inicials, l’actor fa molt bé el seu paper. A Pablo en apenes dos minuts ja l’havien convençut.
Ens va agradar la pel·lícula als quatre, tant als qui hem llegit comics d’Iron Man com als que no.
Molt recomanable en qualsevol cas. Avale la pel·lícula

I Bet You Look Good On The Dancefloor

Vaig descobrir el grup gràcies a Gabo i m’agrada molt. Pose aquesta cançó perque l’escolte moltíssim.

Arctic Monkeys – I Bet You Look Good On The Dancefloor
Stop making the eyes at me, I’ll stop making the eyes at you
And what it is that surprises me, is that I don’t really want you to
And your shoulders are frozen, cold as the night
Over you’re an explosion, you’re dynamite
Your name isn’t Rio, but I don’t care for sand
Lighting the fuse might result in a bang

I bet that you look good on the dancefloor
I don’t know if you’re looking for romance or…
I don’t know what you’re looking for
I bet that you look good on the dancefloor
Dancing to electro-pop like a robot from 1984

I wish you’d stop ignoring me, because you’re sending me to despair
Without a sound you’re calling me, and I don’t think it’s very fair
That your shoulders are frozen, cold as the night
Oh you’re an explosion, you’re dynamite
Your name isn’t Rio, but I don’t care for sand
Lighting the fuse might result in a bang

Oh there int no love no, Montague’s or Capulets
Just banging tunes in DJ sets and
Dirty dancefloors and dreams of naughtiness

El video a Youtube aquí

Upgrade Complete

Ja tocava actualitzar la versió de wordpress. La part de gestió que no veieu ha canviat un poc. M’agrada. Intentaré mantenir un poc al dia les versions de wordpress, que la veritat és que ho tenia prou deixat.

Code Milky-green

Si no ho enteneu mireu big bang theory. Jo espere recuperar-me prompte.

Bajón

“Me he quedado compuesto y sin kedada.”
A migdia m’han avisat del Clínic que volen tot el treball per al dilluns. A més el dilluns he d’exposar dos exercicis en classe i dimarts tinc exàmen. Recordem al 10% de la audiència i a Santiago que vull acabar la carrera aquest any i per tant qualsevol treball de la facultat és més important.
M’havia organitzat la semana per a poder anar a Madrid, pero no contava amb el treball del Clinic (que deuria haver fet fa setmanes… ho sé). També cal afegir que no tenia on dormir (val, perque no volia aprofitarme de la habitació de Predi)
Moltes coses que tenia preparades, pero mira, res. A la merda tot. Em feia MOLTA il·lusió anar.
Infinita Tristesa.

Escriu-me

Avorrit. Mirant la pestanya del Gmail desitjant que canvie a Inbox (1). Escoltant Diecinueve de Maga i sentint com s’alteren les coses dins meu. L’Amarok reproduira la resta del primer disc. I entre a la pestanya del correu i actualitze i no passa res. Sé que és totalment innecessari perque canviaria ella soles, maravelles del ajax, pero igualment li done a actualitzar. Mai has mirat el correu sabent que no hi ha res?
Jo sí.

Impossibles

Potser algun dels presents sap que de vegades faig impossibles, avui m’he ficat content perquè el meu ordinador [Zero Dos Punt Zero, del qual he de parlar algun altre dia] també sap! Avui ha trobat posts que ja no existeixen d’un blog. Què gran!

Humor Absurdo

Personalmente me gusta más el humor absurdo.

El humor negro parte de les desgracias,
el llamado humor inteligente acaba haciendo gracias de política i personajes conocidos… no parece tan inteligente.
Los chistes sobre diferentes colectivos (un español, un italiano i un inglés) simplemente son una manera de hacer daño (ridiculizando) sin que se note.
Y los chistes de Lepe vienen de Lepe.

El humor absurdo parte de la nada y acaba con una sonrisa o con una carcajada. O llorando por el suelo, con dolor de barriga y una felicidad increible.
Es el mejor.

Sé que estoy generalizando, hay chistes absurdos como los que se inventa Santiago que acaban en un “que malo”.

Por cierto, ya he puesto un 42 en mi cuarto. Falta el don’t panic.

Santiago, aquí tens la versió en català
Read the rest of this entry »

Pàgina 5 de 12« Primera...34567...10...Última »

Pàgina somniada per l'aldraia.

Powered by WordPress

Ad-Free Blog


Aquest blog està subjecte a una Llicència de Creative Commons.