Món Zero

Llum i fractals

Trobada Jaume I

Els dies 17, 18 i 19 d’aquest mes, va tenir lloc la Trobada del Voluntariat Lingüístic.

Aquesta vegada era diferent perque podien venir voluntaris de tota la xarxa Vives d’universitats. Teniem gent de les Universitats d’Alacant, Jaume I, Rovira i Virgili, Barcelona, Autònoma de Barcelona, de les Illes Balears, Politècnica de València i com no una gentada de la Universitat de València.

La trobada era a Poblet, en un alberg prop del Monestir. El alberg no és el millor al que hem anat, però tampoc queda en mal lloc. Alguns menjars eren acceptables i les habitacions no estaven malament. Res com l’alberg de Vilafranca, però això ja ho sabiem.

El sector Rafelbunyol habitual (Amparo, Lara i jo) no podiem faltar. També comentaré que el sector Burjassot es va portar. Quantitat considerable, sobretot comparat amb anys anteriors. La qualitat: gent del campus de Burjassot. Lo milloret. Tots els becaris i becàries presents, pringats (uns més que altres).

Amparo comentava ja al tornar que el voluntariat li agrada perqué malgrat les idees d’uns i d’altres no siguen iguals, allí sols conten les coses que tenim en comú. Hi ha molt bon rotllo. (ho he adaptat lliurement, no són paraules textuals, que ja estava massa cansat per a recordar-ho tot exactament). Té tota la raó del món (què esperaveu? És de Rafelbunyol). Dóna igual si ets d’un partit o d’altres, d’un sindicat d’estudiants o d’altre, o si no estàs en cap altre col·lectiu. Ets un més.

Jo m’ho vaig passar genial. Crec que la crònica no és necessària si algú la vol que la demane. Deixaré una sèrie de comentaris:
Els d’alacant ja sabeu que l’any que ve heu de venir preparats.
Vixca els pots de fanta de llima, el te de Toris, i les botes de mistela.
Que roí que estava el vi. Almenys la segon vegada que el demanarem. La tercera estava pitjor.
Arrós melós.
Pare i fill.
Friki+forever=Frikever. (Quin element)
Violant d’Hongria: et violaran un dia.
Vaig ser unes cireres, una bici, el buit, 15, i, Omega, color taronja i tenia 24  anys. Genial la dinamització, Sònia.
Visca Burjassot, s’apunten faltes en llistetes o no.
La navalla sempre obre alguna ampolla de vi a les trobades.
Unes xarrades de monjos cistercencs va ser el preu a pagar per la visita gratuïta. Però vist amb perspectiva no me les havera perdut per res del món.
Que boniques són les xiquetes de Ferran Suay.
Els càrrecs continuaràn xucurrú-xucurrú-xucurrú.

Tinc ganes que siga la trobada de l’any que ve.

Aquest pareix ser que és el post número 100 d’aquest blog i he triat un tema important per a l’ocasió.

Benvingudes a L’Eternitat

No era aquesta la idea que tenia per al nou domini. Almenys no pensava portar Món Zero al directori principal. Però tots podem canviar d’opinió i jo ho faig.

També és cert que fa poc posts comentava que seguia sent Somni, i ara passe a escriure com aldraia. Canvis personals que tenen el seu reflex aquí.

Benvigudes totes les persones i altres entitats que passeu per aquí. A les habituals: com si fos casa vostra.

I finalment…

Passejant per Picadilly direcció Nord-Est, tot just havia passat Hyde-Park Corner, hem vaig girar a ella i li vaig dir:
-Aquí et quedes.
I la vaig deixar a la ciutat on jo l’havia dut, on ella no coneixia a ningú, en un país que no era el seu.
Li la vaig donar a Londres com a tribut. La cosina de Nao diu que Londres es queda amb alguna cosa teua. Es pot quedar amb la meua obscuritat. No la necessite més. Sóc lliure.

Aquest cap de setmana vaig probar la ja consolidada L aleph 1. Tornem a començar.

Vaig a deixar l’obscuritat.net. Moure Món Zero a eternitat.net entre aquesta setmana i la vinent. Obscuritat rediccionarà un temps a l’altre, però actualitzeu els feeds (el Reader, Santiago).

London

Per la insistència de Santiago he decidit fer una breu crònica del viatge.
Eixint de casa per a agafar el tren se’m va trencar la nansa de la maleta. Bon inici. Pero sort tenia quatre rodes i amb la nansa en lloc podia “espentar” d’alguna manera.
De Londres destacaré els seus parcs. Gegants, verdíssims. Hi ha uns quants. Crec que el que més em va agradar va ser Hyde Park.
Nao va tenir l’amabilitat d’allotjar-me a sa casa.
El viatge de tornada passà sense incidents.

Què ha passat?

Moltes coses. Tinc prou abandonat el blog. Ho sé. Coses que passen.
Entre totes les coses que han passat des de que no escric:
– M’he llicenciat.
– Paelles, disfresses.
– He anat i he tornat de Londres.
– He estat avorrint-me davant del Cal.
– He començat el màster.
– He anat a la trobada.

Fon Román – Par

Antes haz que me vaya del tiempo,
Tiempo para nadie, nadie para de malgastarlo.
Notas que se juntan y me llevan a mis adentros,
Risas que no llegan de alimento en tu desierto.

Par, sé que es hora de aceptar, pones cara de arriesgar,
Haz que me aleje…
Par, busca el modo de clonar los mejores que viví,
Todo es dejarse dejar que el sueño nos lleve…
Que el sueño nos lleve…

Baten nuestros cuerpos derritiendo lo que rodean,
Labios que se miran y aceleran si no se encuentran.

Par, sé que es hora de aceptar, pones cara de arriesgar,
Haz que me aleje…
Par, busca el modo de clonar los mejores que viví,
Todo es dejarse dejar que el sueño nos lleve…
Que el sueño nos lleve…

Esta canción, cuya letra he copiado de donde la descubrí (no creo que le importe), fue la que me hizo decidirme por el diseño anterior, y adoptar el nombre de somni (o sueño). La debería haber puesto cuando empecé con el otro diseño pero lo fui dejando. Hasta hoy.
Sigue siendo apropiado, aunque soy sueño después de la muerte de sueño (si no viste la página estática, te lo perdiste), sigo siendo sueño (Dream of the Endless).

Back online

Nou disseny, amb un parell de coses noves.

El canvi es prou radical tenint en compte el disseny anterior en blanc sobre negre. Aquest anava a ser negre sobre blanc (seguint els canvis a Sandman), però hem vaig posar a jugar amb aquest blau i aquest verd i li he donat un poquet de color al blog. La imatge de fons és un fractal de tipus flame que he “fet” amb l’Apophysis (baix wine).

Espere que us agrade Somni 2.0.

Hiatus

Posaré una pàgina estàtica mentre canvie el disseny.

Stay tunned

Estat actual

Lamente dir que pel exámen endarrerit de Fourier tot el horari va malament.
No he pogut treballar amb eternitat ni amb aquest blog.
Espere demà fer la còpia de seguretat, la redundant en disc dur i formatar. De fet voldria instalar gentoo també. No sé si em donarà temps a tot.

I’ve lost my grub

Have you ever booted your pc and found a grub> prompt instead your nice looking grub with your options?

I’ve lost my grub today. There’s an easy solution to enter your system without rebooting, insert a live cd and reinstall grub.

Simply type
configfile $pathfromboottofile
For instance
configfile /grub/grub.conf

And you’ll see your normal grub. Start your SO and fix grub.

Read the rest of this entry »

Pàgina 3 de 1212345...10...Última »

Pàgina somniada per l'aldraia.

Powered by WordPress

Ad-Free Blog


Aquest blog està subjecte a una Llicència de Creative Commons.