Món Zero

Llum i fractals

L’Eliana

O Meliana xD
Acabe d’arribar ara 😀
Bona nit de festa. He quedat amb Xavi (l’altre Xavi), que feia més d’un any que no eixiem, se n’hem anat de sopar i de festeta.
Primer al xinès del Puig al qual pot fer quasi dos anys que no anava. Sí, el postre ha sigut gelat fregit.
Després se n’hem anat a L’Eliana a vore el concert de Coti amb dues amigues de Xavi a les quals els havia fet molt bona propaganda de mi (no m’ha deixat mooooolt malament, sols un poc prou).
Realment m’ho he passat molt bé. A veure si quedem més a sovint.

Per als Geeks
Finalment tinc un ordinador amb arrancada dual (a millorar) i al Gentoo tinc el kde operatiu. Ara vull solucionar els problemes amb la xarxa.

APunt final:
Estava llegint un correu anomenat “Diez indicios de que tú eres católico?” i en parlar de la Trinitat “Dios es uno y trino a la ves” deia que trencava les matemàtiques. I no! He descobert el misteri. Que fàcil:
Mòdul 2.

Atrapado en Gentoo

Ayuda!!!
Sí amig@s estoy atrapado en un gentoo de linia de comandos ahora intentando hacer un emerge gnome y buscando en google a través de lynx porque el grub no me arranca el xp i la pantalla inicial me sale llena de mierda.
Si alguien se ofrece a ayudar podeis dejar vuestros consejos en los comentarios. los leeré. Para contactar conmigo… buscad a alguien q tenga mi num o algo.
Seguiremos informando en la medida de lo posible

Gentoo

Installant
En directe des de la instalacio de gentoo. Estic utilitzant links, un navegador de text en la tercera terminal mentre ara la primera esta recompilant el kernel mitjan\ant genkernel perque l-altre em fallava. Genkernel tamb’e fallava pero es perque soc molt newbie i com el livecd passa de mi quan li dic que utilitze el mapa es, doncs enlloc dun = havia escrit un ) i tot a la merda. Vorem si ara consegueixc que vaja be o que.
Cosas del software libre que dirian las madres.

2a Quedada Precampusera

Genial
Anit vam fer la segona quedada Precampusera a València. Va ser un èxit. Va vindre molta gent, entre els quals podriem destacar a Pollo, Presi, Predicador, Kuasar, Adrinena, Intranet, Hob, … o tots. Vaig sopar molt i molt bé, amb un router que m’havia donat Pollo damunt de la taula, el qual després Adri es va oferir amablement a dur a la seua bossa.
Vaig jugar una mica amb la DS: Putos geeks con pasta. Crec que vaig a afegir-la a la nova secció de la pàgina web.
Ara i per darrera vegada escriure el que vam fer:

  • Vam acudir a la concentració al costat de Montoliu. Vam superar en nombre i qualitat a la gent de Madrid 😛
  • Vam tirar cap al fosters i Kuasar va poder aparcar bé.
  • Sopar.
  • Cap al Carme. Al final vam anar a la plaça del Carme i ens vam quedar allí xarrant.
  • Retorn a casa

M’ho vaig passar molt bé amb tots, i hi havia mistela: Genial.
PS: Pròximament fotos al Flickr

Quicksilver

Un fora, queden dos
Finalment, quan fa més d’un any que me’l vaig comprar, he acabat de llegir Quicksilver (i ja l’he ratllat a la llista).

Avui, a les 16:00 he llegit la darrera linea del tercer llibre, Odalisque, acabant així el primer volum, Quicksilver (o Azogue en castellà), del cicle barroc de Neal Stephenson.
Molt recomanable. Molt. M’ ho he passat molt bé llegint-lo. I per això, demà començaré The Confusion, el segon volum del cicle barroc. Com sempre, una novel·la de 900+ pàgines d’anglès en lletra petita. Tinc l’esperança de poder acabar els dos volums que em queden en menys d’un any, contant que llegiré coses entre mig, i que aquests llibres acostume a degustar-los en el metro i no en casa.

He editat l’hora del post per a que siga l’hora a la que he acabat de llegir el Dramatis Personae

deixi de ser persona, ara sols estudie

Exàmens
Com és habitual en aquestes dates entre els universitaris (a excepció de gent com Capella), he de deixar les altres coses que també ocupen la meva vida un poc de banda. És a dir, he de passar menys temps davant de l’ordinador.
Així que lamentant-ho molt, a no ser que passe alguna cosa molt important, la freqüència d’actualització de Món Zero caurà en picat. Com a molt tindreu cròniques dels exàmens.
Ara toca fer jornades intensives a la biblioteca (eixes jornades maratonianes de 12 hores + trajecte), capoeira dimarts i dijous de 20 a 21:30 (després de passar-se tot el dia assegut) i, com no, les dues hores i vint de metro+tramvia diàries.
Això sí, continuaré deixant missatges als fòrums de la CP i ni àlgebra ni geometria i molt menys càlcul numèric em llevaran la dosi setmanal de House i Bleach (i Naruto…)

Escoltant el dolç cant de… les radials

Rafelbunyol, jardí de… grues
Crec que tots els que em conegueu m’heu sentit parlar de lo sobreurbanitzat que es troba el meu poble. Avui el tema principal no serà aquest, ni que quan torne a casa en el metro veig un bosc de grues.
Al meu carrer tinc (si contem el que seria la part més antiga del carrer, on visc jo) unes tres obres en marxa i ma casa es troba més o menys a mitat camí entre una i les altres dues.
Ara es tard i ja han parat i per fi puc escoltar algun ocellet cridant que està per ahí. La resta del dia és insuportable. A la mínima, la veu de les radials s’imposa sobre qualsevol altra cosa. Horrible. Els ocells crec que han fugit a cercar un lloc un poc més tranquil, però no sé si podran arribar tan lluny.
Pocs són els carrers on no s’estè edificant blocs de pisos cada cop més alt que van desfigurant el meu poble, però d’això parlaré altre dia.

Una rosa

El jardí
La darrera vegada que vaig dir quants testos tenim a la terrassa em vaig equivocar, perquè vaig dir que estavem per l’ordre de les 300. Fals. Ahir li ho vaig preguntar a mon pare després de fer aquesta foto i abans de menjar-me una maduixa. En tenim més de 400. Plantetes moltes més, donat que hi han testos amb més d’una planta, i a més alguns planters que encara no s’han transplantat. No sé quan podré fer-ho, però m’agradaria fer una 360, o almenys una panoràmica. El jardí està preciós darrerament.

Toulouse (del 3 al 10 de desembre de 2005)

Dues Imatges del viatge
Ho tenia pendent. De fet duen com a esborrany desde març, però ho vas deixant, et lies, et dediques a altres coses i mai te’n recordes. Bé, avui sí.

La super bici de Markel, qui li la va vendre posteriorment a Gabo. Amb ella anava jo recorrent el campus. I sí, lo que apareix al cotxe és una gelada de proporcions inimaginables pel que s’intueix a la foto

El primer dinar era açò? Fa pinta de ser-ho. Fa bona pinta. Ara no m’enrecorde si la tonyina era de la patrocinada o què.

Disabte 6 de Maig, Concert

Principi (de la segona part)
Mentre la resta del grup esperen el tramvia, jo me’n vaig en un bot a la bodega:tancada. En Mercadona queda una ampolla de mistela, pero la cua és massa llarga:(. Torne a esperar el tramvia. Pujem, arribem, baixem. Santiago i Gemma decideixen anar pel pitjor costat del carrer, és a dir, on està la porta del concert. Nosaltres continuem fins trobar-nos amb Alberto, Ana, Aurora i Yasmin. M’espere fins que veig que Santiago i Gemma ja arriben i vaig corrents per a alcançar al meu grup per a comprar-me el sopar al kebab. Faig una escapada al consum i… sí finalment conseguiexc la mistela!!!!
Tornem al pis dels nombres primers on està la resta de la gent. Em bec una de les dues botelles d’aigua que he comprat i la replene amb mistela. La gent fa les seves mescles i marxa. Ens quedem Rebeca, Imma, Alexandra i jo esperant perque hi ha gent que arribarà més tard. Finalment quedem de trobar-nos a la porta i marxem al concert.
Aurora ens ajuda a passar la beguda per baix de l’altra porta. Entrem. Orxata Sound System ja ha tocat, i la Gossa Sorda ja està una estoneta sobre l’escenari. Sopem en el descans. Santiago no sap com està l’entrepa que s’està menjant, i és una llàstima, perquè està molt bo. Ens vam apropar a l’escenari per veure els Lax’n’Busto. Imma va cometre l’error de llençar la bossa del kebab a terra. Zona catastròfica en una cançò. I des de quan es llença el menjar????? Ens vam aguantar i vam seguir botant ballant i cantant. I bevent. Perque la mistela no desapareixia per art de magia. Ni el rom amb coca-cola d’altra gent. Abans d’acabar el concert ens vam trobar amb el Jaume, que s’havia perdut. Se’n van els Lax i la gent es dispersa. Yasmin em deixa la bandera (error). Jaume va a buscar a la seva gent. Estavem fent un roglet Ana, Aurora, Imma, Alexandra, Rebeca i jo quan entra un xiquet, perquè no se li pot dir d’altra manera, borratxo perdut i ens comença a parlar. Jo ja m’ho veia vindre. I sí. El xiquet (no ens va dir el nom) va dir que eren xiques molt guapes i comença a preguntar-los a totes el nom i donar-los dos besos, fins que arriba a mi, i el pare. No volia causar-li un trauma per una cosa que mai seria capaç de recordar i que s’arruinara en psicòlegs. Li vaig donar la ma, es va fixar i a continuar amb Ana (que era la que quedava). Li vaig preguntar l’edat: setze. Pobret. Comença Betagarri i allí sols havia tornat Jaume, malgrat haver trobat als seus companys. Una paraula: SKA. bots i espentes i jo amb una bandera. Vaig aguantar com un campió, però, lògicament la bandera se n’anà a tomar. La millor manera d’evitar els xafons i les caigudes es botar sense parar. Ens van dutxar tres vegades. No sé de que. Hi ha preguntes de les quals no vull saber la resposta. Però valgue la pena. Van cantar l’estaca i se’m passaren tots els dolors. Comiat i tancament. Ens tornem a reunir. Ajudem a una persona del grup a fer el que volia sense ser descoberta (tot legal, no malpenseu). En pujar Banda Bassoti es tornem a dispersar un poc. La mistela s’ha acabat i el rom també. Sols queda wisky amb taronja 🙁 Vaig veure a Franxapa i a Ana i els vaig anar a saludar. En tornar, vaig anar amb Imma a cada costa de l’escenari per que pogués llegir el que deia. Basset? 300? Finalment ho va aconseguir. Bééééééééé!! Santiago va poder conseguir la bandera de Banda Bassotti, els quals ens van deixar amb el regust del Bella Ciao. Fi del concert, tornada gradual al pis.
Vam fer el quadro un rato. Jo li posava una pinseta a Santiaguet en el pantaló i coses típiques que faig quan tinc una pinça a les mans. Em bec la segona aigua amb el ritme habitual. La gent va caient i se’n va. Els que ens quedàvem al pis vam repartir les habitacions. I ale cadascú al seu llitet.

Moltes gràcies a totes les persones culpables de que m’ho passara tant bé al llarg de la nit.

Crec que és una crònica prou completeta. Si necessiteu informacions adicionals, demaneu-la pels canals directes.

Pàgina 10 de 12« Primera...89101112

Pàgina somniada per l'aldraia.

Powered by WordPress

Ad-Free Blog


Aquest blog està subjecte a una Llicència de Creative Commons.