Món Zero

Llum i fractals

Archive for the 'phreaq' Category

One Piece

divendres, maig 4th, 2012

Sabeu que més enllà d’aquest mar hi ha amagat un tresor magnífic? I el primer que aconsegueixi trobar-lo, es convertirà en el Rei dels Pirates! Ens esperen aventures que mai no hauríem ni somiat. — Monkey D. Ruffy

Feliç dia de pi

dissabte, març 14th, 2009

Avui és el dia de pi a nivell mundial. Per allò que en alguns països posen primer el mes que el dia. (3-14). Publique aquesta entrada també a l’hora corresponent, 1 de la matinada (si no són les 13) 59 minuts, i deurien ser 27 segons.

Segons el format de la data d’aquest Món, no arribarem mai a un dia semblant a pi. Malgrat això, bon dia de pi tingueu.

Entrada dedicada a Santiaguet, com no pot ser s’altra manera.

FreakAngels

divendres, maig 30th, 2008

El senyor Warren Ellis demana al seu blog que posem enllaços a FREAKANGELS, un comic que esta publicant gratuitament a la xarxa. Està molt bé, el recomane i per això aquí teniu l’enllaç.
http://www.freakangels.com/

Llucifer i Mort

dimarts, agost 14th, 2007

Llucifer el vaig acabar el mateix dia. Mike Carey genial com sempre.
Mort l’he acabat ara. El meu doc i el tindre encara dosi de la que em va deixar Pablo tenen prou a veure en que haja tardat tant. És Neil Gaiman, que voleu que ho haja fet mal? escrivint sobre una dels tres eterns majors? Impossible. Molt recomanable.

Mort – Llucifer

dimarts, agost 7th, 2007

He anat de bon mati (he hagut d’esperar a que obriren) a comprar un parell de comics. Què passa? No sols de la beca Pablo viu el freak.
Els dos exemplar que he comprant pertanyen a series que provenen de The Sandman. Un es el cinquè volum de Llucifer: “Lucifer: El lobo bajo el árbol”. L’altre és sobre la meua germaneta: “Muerte: El alto coste de la vida”.
Tinc moltes ganes de llegir-me’ls i no crec que tarde massa.

Furi Kuri

divendres, juliol 6th, 2007

Vas desaparèixer de cop i volta i em vas deixar en una ciutat tan plena de fum que sembla que no hi hagi res més enllà.
Des de que te’n vas anar que no em passa res extraordinari, tot és tan normal i avorrit que fa fàstic i tot.
M’he acostumat a viure en l’avorriment i la rutina, a viure una vida dedicada a morir-me lentament.
Però quan tu ets amb mi, em fas recordar que, malgrat tot, hi ha un món més enllà


Pàgina somniada per l'aldraia.

Powered by WordPress

Ad-Free Blog


Aquest blog està subjecte a una Llicència de Creative Commons.