Món Zero

Llum i fractals

Archive for octubre, 2008

Trobada Jaume I

divendres, octubre 31st, 2008

Els dies 17, 18 i 19 d’aquest mes, va tenir lloc la Trobada del Voluntariat Lingüístic.

Aquesta vegada era diferent perque podien venir voluntaris de tota la xarxa Vives d’universitats. Teniem gent de les Universitats d’Alacant, Jaume I, Rovira i Virgili, Barcelona, Autònoma de Barcelona, de les Illes Balears, Politècnica de València i com no una gentada de la Universitat de València.

La trobada era a Poblet, en un alberg prop del Monestir. El alberg no és el millor al que hem anat, però tampoc queda en mal lloc. Alguns menjars eren acceptables i les habitacions no estaven malament. Res com l’alberg de Vilafranca, però això ja ho sabiem.

El sector Rafelbunyol habitual (Amparo, Lara i jo) no podiem faltar. També comentaré que el sector Burjassot es va portar. Quantitat considerable, sobretot comparat amb anys anteriors. La qualitat: gent del campus de Burjassot. Lo milloret. Tots els becaris i becàries presents, pringats (uns més que altres).

Amparo comentava ja al tornar que el voluntariat li agrada perqué malgrat les idees d’uns i d’altres no siguen iguals, allí sols conten les coses que tenim en comú. Hi ha molt bon rotllo. (ho he adaptat lliurement, no són paraules textuals, que ja estava massa cansat per a recordar-ho tot exactament). Té tota la raó del món (què esperaveu? És de Rafelbunyol). Dóna igual si ets d’un partit o d’altres, d’un sindicat d’estudiants o d’altre, o si no estàs en cap altre col·lectiu. Ets un més.

Jo m’ho vaig passar genial. Crec que la crònica no és necessària si algú la vol que la demane. Deixaré una sèrie de comentaris:
Els d’alacant ja sabeu que l’any que ve heu de venir preparats.
Vixca els pots de fanta de llima, el te de Toris, i les botes de mistela.
Que roí que estava el vi. Almenys la segon vegada que el demanarem. La tercera estava pitjor.
Arrós melós.
Pare i fill.
Friki+forever=Frikever. (Quin element)
Violant d’Hongria: et violaran un dia.
Vaig ser unes cireres, una bici, el buit, 15, i, Omega, color taronja i tenia 24  anys. Genial la dinamització, Sònia.
Visca Burjassot, s’apunten faltes en llistetes o no.
La navalla sempre obre alguna ampolla de vi a les trobades.
Unes xarrades de monjos cistercencs va ser el preu a pagar per la visita gratuïta. Però vist amb perspectiva no me les havera perdut per res del món.
Que boniques són les xiquetes de Ferran Suay.
Els càrrecs continuaràn xucurrú-xucurrú-xucurrú.

Tinc ganes que siga la trobada de l’any que ve.

Aquest pareix ser que és el post número 100 d’aquest blog i he triat un tema important per a l’ocasió.

Benvingudes a L’Eternitat

diumenge, octubre 26th, 2008

No era aquesta la idea que tenia per al nou domini. Almenys no pensava portar Món Zero al directori principal. Però tots podem canviar d’opinió i jo ho faig.

També és cert que fa poc posts comentava que seguia sent Somni, i ara passe a escriure com aldraia. Canvis personals que tenen el seu reflex aquí.

Benvigudes totes les persones i altres entitats que passeu per aquí. A les habituals: com si fos casa vostra.

I finalment…

dimecres, octubre 22nd, 2008

Passejant per Picadilly direcció Nord-Est, tot just havia passat Hyde-Park Corner, hem vaig girar a ella i li vaig dir:
-Aquí et quedes.
I la vaig deixar a la ciutat on jo l’havia dut, on ella no coneixia a ningú, en un país que no era el seu.
Li la vaig donar a Londres com a tribut. La cosina de Nao diu que Londres es queda amb alguna cosa teua. Es pot quedar amb la meua obscuritat. No la necessite més. Sóc lliure.

Aquest cap de setmana vaig probar la ja consolidada L aleph 1. Tornem a començar.

Vaig a deixar l’obscuritat.net. Moure Món Zero a eternitat.net entre aquesta setmana i la vinent. Obscuritat rediccionarà un temps a l’altre, però actualitzeu els feeds (el Reader, Santiago).

London

dimecres, octubre 22nd, 2008

Per la insistència de Santiago he decidit fer una breu crònica del viatge.
Eixint de casa per a agafar el tren se’m va trencar la nansa de la maleta. Bon inici. Pero sort tenia quatre rodes i amb la nansa en lloc podia “espentar” d’alguna manera.
De Londres destacaré els seus parcs. Gegants, verdíssims. Hi ha uns quants. Crec que el que més em va agradar va ser Hyde Park.
Nao va tenir l’amabilitat d’allotjar-me a sa casa.
El viatge de tornada passà sense incidents.

Què ha passat?

dimecres, octubre 22nd, 2008

Moltes coses. Tinc prou abandonat el blog. Ho sé. Coses que passen.
Entre totes les coses que han passat des de que no escric:
– M’he llicenciat.
– Paelles, disfresses.
– He anat i he tornat de Londres.
– He estat avorrint-me davant del Cal.
– He començat el màster.
– He anat a la trobada.


Pàgina somniada per l'aldraia.

Powered by WordPress

Ad-Free Blog


Aquest blog està subjecte a una Llicència de Creative Commons.