Ueh!
Quina transició més llarga. Es nota que sóc de Rafelbunyol i que ací no som especialistes en fer transicions.
Bé, pareix que finalment he conseguit que el domini funcione més o menys. (Ara tinc el maleït index.php molestant-me, però pareix que és cosa del server.)
Tinc molts projectes en les mans. I vull començar a escriure al respecte. Espere tornar a escriure prompte.
Again. S’acava el xollo. La promoció de 1&1 arriba a la seua fi, així que tornem a buscar hosts gratuïts. Als pròxims dies el blog pot desaparèixer temporalment. I per l’any vinent, disseny nou. En certa manera. O algo, ja vorem. I potser hi hagen novetats més sovint. O no.
Santiago és un pesat i no sé per què vol que escriga.
Sí, és cert, tinc açò prou abandonat.
Repàs general: Estic fent la meua tesi de màster (començant-la) i estic content i motivat. Estic perdent kilos diria que a raó de uno per setmana o així. L’estiu: he tingut vacances! (cosa que no passava des de que vaig començar la carrera). I poc més.
Pròximament: Com passar del correu de la uv a gmail.
Avui ha arribat després d’una setmana d’espera la caixa que esperava de Threadless.
A petició de Cesar he fet un àlbum de unboxing 
Les dues de talla de xica són de Thaís, la de l’os que vol mel és d’Adolfo i les altres 7 són meues.
Avui s’ha alliberat la versió 4.2 de l’entorn d’escriptori KDE.
Duia tot el dia pensant que seria la millor versió de la història (sóc així), perqué no crec que arriben a la 42. I fa un moment he actualitzat i ja havien alliberat la versió i de nom li han posat La Resposta [KDE 4.2 (Codename: "The Answer")].
Què gran!
I a més ja està en portage! [Potser Gentoo no estiga tan acabada ]
Encara tinc pendent parlar a aquest blog sobre XKCD, però ahir estava parlant amb Vai sobre la meua idea de fer un programeta per a baixar les imatges, desar-les en un format determinat i crear un fitxer amb els comentaris que fa a cada imatge [el title de la imatge, que no de la tira].
Per la nit em vaig trobar açò. Anit mateix em vaig posar a adaptar el seu script al que volia fer [Visca el Codi Obert].
He modificat l’script i he creat un ebuild per a gentoo. Els podeu trobar a aquesta pàgina.
No era aquesta la idea que tenia per al nou domini. Almenys no pensava portar Món Zero al directori principal. Però tots podem canviar d’opinió i jo ho faig.
També és cert que fa poc posts comentava que seguia sent Somni, i ara passe a escriure com aldraia. Canvis personals que tenen el seu reflex aquí.
Benvigudes totes les persones i altres entitats que passeu per aquí. A les habituals: com si fos casa vostra.
Moltes coses. Tinc prou abandonat el blog. Ho sé. Coses que passen.
Entre totes les coses que han passat des de que no escric:
- M’he llicenciat.
- Paelles, disfresses.
- He anat i he tornat de Londres.
- He estat avorrint-me davant del Cal.
- He començat el màster.
- He anat a la trobada.
Després de les vacances que he fet se’m presenten 12 díes mortals, planificats de la següent manera
A més el dia 3 vull anar a la lectura de la tesi d’Yves, el dia 4 tinc una reunió a les 08:30 i a les 12 llig Anabel el seu treball d’investigació.
No sé quan podré fer un post sobre el Diablo 3 com el que vaig fer sobre l’Starcraft 2.
Vetusta Morla – Copenhague
El corría, nunca le enseñaron a andar,
se fue tras luces pálidas.
Ella huía de espejismos y horas de más.
Aeropuertos. Unos vienen, otros se van,
igual que Alicia sin ciudad.
El valor para marcharse, el miedo a llegar.
Llueve en el canal, la corriente enseña el camino hacia el mar.
Todos duermen ya. Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar y nunca saber dónde puedes terminar… o empezar.
Un instante mientras los turistas se van.
Un tren de madrugada consiguió trazar
la frontera entre siempre y jamás.
Llueve en el canal, la corriente enseña el camino hacia el mar.
Todos duermen ya. Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar y nunca saber dónde puedes terminar… o empezar.
O empezar…
Ella duerme tras el vendaval.
No se quitó la ropa.
Sueña con despertar en otro tiempo y en otra ciudad.
Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar y nunca saber dónde puedes terminar… o empezar.
Terminar o empezar, terminar o empezar…
Canción que me descubrieron a no tan altas horas de la madrugada desde Londres. Cuando encuentre un clip en youtube con audio aceptable y que me guste quizás lo ponga.
Pàgina somniada per l'aldraia.
Powered by WordPress and FreeDNS
