Món Zero

Comer, hasta caer… Beber, hasta caer…Aquestes falles han sigut un bany social important per al L’.

En la vida havia sortit tant.

Com és lógic i normal han hagut molts mode:observer. Però m’ho he passat molt bé, he parlat amb molta gent, n’he conegut de nova (i interessant), i he pogut conèixer millor a alguns altres.

Podríem remarcar el Paper de Santiago, Gemma, Pau i Imma, però tampoc cal.

Gràcies a tots, als que dic i als demés, sense vosaltres no hagués existit tanta festa.

Ara per sort per al meu cos (i la meva estabilitat mental), les festes s’acaben i puc descansar un poc. Des d’ací veig Pasqua. Joder… Bo, a recuperar-se tots, que no ens vindrà mal dormir un poc per les nits.

I perquè demà no hi ha Estructura Geomètrica de l’Espai Temps, si no anava a anar el guàrdia de la campana.

Cuideu-vos tots. I sí, tinc ganes de tornar-vos a veure, què passa?