Món Zero

Els dies 17, 18 i 19 d’aquest mes, va tenir lloc la Trobada del Voluntariat Lingüístic.

Aquesta vegada era diferent perque podien venir voluntaris de tota la xarxa Vives d’universitats. Teniem gent de les Universitats d’Alacant, Jaume I, Rovira i Virgili, Barcelona, Autònoma de Barcelona, de les Illes Balears, Politècnica de València i com no una gentada de la Universitat de València.

La trobada era a Poblet, en un alberg prop del Monestir. El alberg no és el millor al que hem anat, però tampoc queda en mal lloc. Alguns menjars eren acceptables i les habitacions no estaven malament. Res com l’alberg de Vilafranca, però això ja ho sabiem.

El sector Rafelbunyol habitual (Amparo, Lara i jo) no podiem faltar. També comentaré que el sector Burjassot es va portar. Quantitat considerable, sobretot comparat amb anys anteriors. La qualitat: gent del campus de Burjassot. Lo milloret. Tots els becaris i becàries presents, pringats (uns més que altres).

Amparo comentava ja al tornar que el voluntariat li agrada perqué malgrat les idees d’uns i d’altres no siguen iguals, allí sols conten les coses que tenim en comú. Hi ha molt bon rotllo. (ho he adaptat lliurement, no són paraules textuals, que ja estava massa cansat per a recordar-ho tot exactament). Té tota la raó del món (què esperaveu? És de Rafelbunyol). Dóna igual si ets d’un partit o d’altres, d’un sindicat d’estudiants o d’altre, o si no estàs en cap altre col·lectiu. Ets un més.

Jo m’ho vaig passar genial. Crec que la crònica no és necessària si algú la vol que la demane. Deixaré una sèrie de comentaris:
Els d’alacant ja sabeu que l’any que ve heu de venir preparats.
Vixca els pots de fanta de llima, el te de Toris, i les botes de mistela.
Que roí que estava el vi. Almenys la segon vegada que el demanarem. La tercera estava pitjor.
Arrós melós.
Pare i fill.
Friki+forever=Frikever. (Quin element)
Violant d’Hongria: et violaran un dia.
Vaig ser unes cireres, una bici, el buit, 15, i, Omega, color taronja i tenia 24  anys. Genial la dinamització, Sònia.
Visca Burjassot, s’apunten faltes en llistetes o no.
La navalla sempre obre alguna ampolla de vi a les trobades.
Unes xarrades de monjos cistercencs va ser el preu a pagar per la visita gratuïta. Però vist amb perspectiva no me les havera perdut per res del món.
Que boniques són les xiquetes de Ferran Suay.
Els càrrecs continuaràn xucurrú-xucurrú-xucurrú.

Tinc ganes que siga la trobada de l’any que ve.

Aquest pareix ser que és el post número 100 d’aquest blog i he triat un tema important per a l’ocasió.

Per la insistència de Santiago he decidit fer una breu crònica del viatge.
Eixint de casa per a agafar el tren se’m va trencar la nansa de la maleta. Bon inici. Pero sort tenia quatre rodes i amb la nansa en lloc podia “espentar” d’alguna manera.
De Londres destacaré els seus parcs. Gegants, verdíssims. Hi ha uns quants. Crec que el que més em va agradar va ser Hyde Park.
Nao va tenir l’amabilitat d’allotjar-me a sa casa.
El viatge de tornada passà sense incidents.

Vetusta Morla – Copenhague

El corría, nunca le enseñaron a andar,
se fue tras luces pálidas.
Ella huía de espejismos y horas de más.
Aeropuertos. Unos vienen, otros se van,
igual que Alicia sin ciudad.
El valor para marcharse, el miedo a llegar.

Llueve en el canal, la corriente enseña el camino hacia el mar.
Todos duermen ya. Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar y nunca saber dónde puedes terminar… o empezar.

Un instante mientras los turistas se van.
Un tren de madrugada consiguió trazar
la frontera entre siempre y jamás.

Llueve en el canal, la corriente enseña el camino hacia el mar.
Todos duermen ya. Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar y nunca saber dónde puedes terminar… o empezar.
O empezar…

Ella duerme tras el vendaval.
No se quitó la ropa.
Sueña con despertar en otro tiempo y en otra ciudad.

Dejarse llevar suena demasiado bien.
Jugar al azar y nunca saber dónde puedes terminar… o empezar.
Terminar o empezar, terminar o empezar…

Canción que me descubrieron a no tan altas horas de la madrugada desde Londres. Cuando encuentre un clip en youtube con audio aceptable y que me guste quizás lo ponga.

Quan no fa sol
Anit vaig eixir amb Xavi, Pau i una panda de sosos.
Primer vam anar a la Lluna a prendre algo (per a lo que fiquen, molt car…) i després vam veure la Cuetà que feien en la plaça del monestir (que divertit ¬¬).
Però finalment se’m vam anar a la platja de Puçol. Molts duien banyador, al final acabàrem els tres de sempre dins de l’aigua. Que sosos són!!! Sobretot Vicent
Va estar bé, malgrat que la platja del Puig està molt millor. Ara ja ho sabem.

Ara me’n vaig al poble dels pocs i punyeteros a dinar…
Algú em salva????

O Meliana xD
Acabe d’arribar ara
Bona nit de festa. He quedat amb Xavi (l’altre Xavi), que feia més d’un any que no eixiem, se n’hem anat de sopar i de festeta.
Primer al xinès del Puig al qual pot fer quasi dos anys que no anava. Sí, el postre ha sigut gelat fregit.
Després se n’hem anat a L’Eliana a vore el concert de Coti amb dues amigues de Xavi a les quals els havia fet molt bona propaganda de mi (no m’ha deixat mooooolt malament, sols un poc prou).
Realment m’ho he passat molt bé. A veure si quedem més a sovint.

Per als Geeks
Finalment tinc un ordinador amb arrancada dual (a millorar) i al Gentoo tinc el kde operatiu. Ara vull solucionar els problemes amb la xarxa.

APunt final:
Estava llegint un correu anomenat “Diez indicios de que tú eres católico?” i en parlar de la Trinitat “Dios es uno y trino a la ves” deia que trencava les matemàtiques. I no! He descobert el misteri. Que fàcil:
Mòdul 2.

Dues Imatges del viatge
Ho tenia pendent. De fet duen com a esborrany desde març, però ho vas deixant, et lies, et dediques a altres coses i mai te’n recordes. Bé, avui sí.

La super bici de Markel, qui li la va vendre posteriorment a Gabo. Amb ella anava jo recorrent el campus. I sí, lo que apareix al cotxe és una gelada de proporcions inimaginables pel que s’intueix a la foto

El primer dinar era açò? Fa pinta de ser-ho. Fa bona pinta. Ara no m’enrecorde si la tonyina era de la patrocinada o què.

Principi (de la segona part)
Mentre la resta del grup esperen el tramvia, jo me’n vaig en un bot a la bodega:tancada. En Mercadona queda una ampolla de mistela, pero la cua és massa llarga:(. Torne a esperar el tramvia. Pujem, arribem, baixem. Santiago i Gemma decideixen anar pel pitjor costat del carrer, és a dir, on està la porta del concert. Nosaltres continuem fins trobar-nos amb Alberto, Ana, Aurora i Yasmin. M’espere fins que veig que Santiago i Gemma ja arriben i vaig corrents per a alcançar al meu grup per a comprar-me el sopar al kebab. Faig una escapada al consum i… sí finalment conseguiexc la mistela!!!!
Tornem al pis dels nombres primers on està la resta de la gent. Em bec una de les dues botelles d’aigua que he comprat i la replene amb mistela. La gent fa les seves mescles i marxa. Ens quedem Rebeca, Imma, Alexandra i jo esperant perque hi ha gent que arribarà més tard. Finalment quedem de trobar-nos a la porta i marxem al concert.
Aurora ens ajuda a passar la beguda per baix de l’altra porta. Entrem. Orxata Sound System ja ha tocat, i la Gossa Sorda ja està una estoneta sobre l’escenari. Sopem en el descans. Santiago no sap com està l’entrepa que s’està menjant, i és una llàstima, perquè està molt bo. Ens vam apropar a l’escenari per veure els Lax’n'Busto. Imma va cometre l’error de llençar la bossa del kebab a terra. Zona catastròfica en una cançò. I des de quan es llença el menjar????? Ens vam aguantar i vam seguir botant ballant i cantant. I bevent. Perque la mistela no desapareixia per art de magia. Ni el rom amb coca-cola d’altra gent. Abans d’acabar el concert ens vam trobar amb el Jaume, que s’havia perdut. Se’n van els Lax i la gent es dispersa. Yasmin em deixa la bandera (error). Jaume va a buscar a la seva gent. Estavem fent un roglet Ana, Aurora, Imma, Alexandra, Rebeca i jo quan entra un xiquet, perquè no se li pot dir d’altra manera, borratxo perdut i ens comença a parlar. Jo ja m’ho veia vindre. I sí. El xiquet (no ens va dir el nom) va dir que eren xiques molt guapes i comença a preguntar-los a totes el nom i donar-los dos besos, fins que arriba a mi, i el pare. No volia causar-li un trauma per una cosa que mai seria capaç de recordar i que s’arruinara en psicòlegs. Li vaig donar la ma, es va fixar i a continuar amb Ana (que era la que quedava). Li vaig preguntar l’edat: setze. Pobret. Comença Betagarri i allí sols havia tornat Jaume, malgrat haver trobat als seus companys. Una paraula: SKA. bots i espentes i jo amb una bandera. Vaig aguantar com un campió, però, lògicament la bandera se n’anà a tomar. La millor manera d’evitar els xafons i les caigudes es botar sense parar. Ens van dutxar tres vegades. No sé de que. Hi ha preguntes de les quals no vull saber la resposta. Però valgue la pena. Van cantar l’estaca i se’m passaren tots els dolors. Comiat i tancament. Ens tornem a reunir. Ajudem a una persona del grup a fer el que volia sense ser descoberta (tot legal, no malpenseu). En pujar Banda Bassoti es tornem a dispersar un poc. La mistela s’ha acabat i el rom també. Sols queda wisky amb taronja Vaig veure a Franxapa i a Ana i els vaig anar a saludar. En tornar, vaig anar amb Imma a cada costa de l’escenari per que pogués llegir el que deia. Basset? 300? Finalment ho va aconseguir. Bééééééééé!! Santiago va poder conseguir la bandera de Banda Bassotti, els quals ens van deixar amb el regust del Bella Ciao. Fi del concert, tornada gradual al pis.
Vam fer el quadro un rato. Jo li posava una pinseta a Santiaguet en el pantaló i coses típiques que faig quan tinc una pinça a les mans. Em bec la segona aigua amb el ritme habitual. La gent va caient i se’n va. Els que ens quedàvem al pis vam repartir les habitacions. I ale cadascú al seu llitet.

Moltes gràcies a totes les persones culpables de que m’ho passara tant bé al llarg de la nit.

Crec que és una crònica prou completeta. Si necessiteu informacions adicionals, demaneu-la pels canals directes.

25 d’abril (pam dalt, pam baix)
Comencem.
La vesprada es presente moguda. En quant estic dutxat passe per cal meu cosí Jesus (de la familia ja us aniré parlant més endavant) més per a marcar-li el camí que per a donar repàs. Sense perdre comba, corrents a l’estació per a pujar al tren direcció a València i un cop pujat començant a enviar-li missatges a Santiaguet per a vore com quedavem.
Vaig arribar al punt de reunió pocs minuts després de l’hora acordada per trobar-me amb Pablo i ambdós ens vam posar a mirar cap a la plaça de bous, que és des d’on havien d’arribar Santiaguet i el seu grup. Em vaig trobar a molta gent, la majoria d’ells del voluntariat, però igualment Pablo se’n feia creus… els conceptes Xv i vida social eren un fenomen nou per a ell. Mentrestant continuàvem esperant. I esperàvem. I més. Cinc minuts, un quart d’hora, mijta hora, tres quarts…
18:50 “Cabrón” vaig dir-li a Santiaguet. Quan vaig parar de renyir-lo, vaig saludar a la resta del grup: Gemma, Imma, Rebeca i Alexandra. I la mistela. Ah no, que no portaven mistela. Com volien fer-se perdonar el retard sense compensar-m’ho? xD Gemma (acompanyada per Santiago) se’n va a buscar banderes, i quan es troba lluny ocupada en la recol·lecció, passen pel nostre costa i n’agafem unes quantes Finalment a les set passades ens posem en marxa. Continue trobant-me amb gent i Pablo em creu posseït. En la plaça de l’ajuntament, a part d’una paraeta de la Copa Amèrica (falta un any. un any. quina presa hi ha?) vam veure a Paula (se t’enyora moltíssim carinyet). Jo anava jugant amb la bandereta i passant-m’ho bé. Vam fer fotos (Imma, com va quedar el mirror del carrer de les barques?). Vaig trobar-me amb gent del poble, els quals SÍ em van donar mistela. Això sí qué és rebre bé a la gent, passar-li una botella de mistela (gràcies Dora!). Just abasn d’arribar em vaig trobar a la gent del bea, la vaig saludar i em vaig reunir amb el grup. Vam escoltar el que quedava de manifest, vam estar un poquet més per allí, i tret de Pablo que se’n va anar a per còmics, vam marxar en metro cap al pis de Gemma i Imma.
Més gent al metro… era possible, però caldria gitar-los sobre els caps dels altres viatgers. Separats i fent conyes vam arribar en vida a Benimaclet per poder agafar el tramvía.

Seguíu atents a Món Zero. Pròximament la continuació d’aquest capítol: concert.

Celebració
Anit Pablo i jo vam celebrar els respectius aniversaris. M'ho vaig passar molt bé a la festa (llàstima l'ou).

Moltes gràcies a tots els que vau vindre. En serio, a tots:
Adolfo, Ángel, Anna, Capella, Fran, Gabo, Gemma, Hèctor, Imma, Joan, Pablo, Pau, Rufo, Santiago i Thais

Kilòmetre Zero

Avui he anat amb Gabo a Madrid. I he tornat.
Hem patejat amunt i avall pel centre de la vila. Hem trobat una fnac, la sortida del Corte Inglés, un lloc on venien pa, la sede de 20 minutos i el més difícil de tot: obres.

Hem passat per davant de les Corts i hem vist com eixia la vice-presidenta per la típica porta on es posaven els de CQC. Hem continuarem fins a la Porta del Sol (en obres), pegat una volteta, hem vist més obres. Des de el jardí hem contemplat el palau reial. Li he dit a Gabo que no valia la pena, donat que que és complicat trobar un bon servei .
Hem tornat a la plaça del Sol per a visitar la plaça Major (res, un desllunat). i hem localitzat la Fnac (si vas a una ciutat amb Fnac i no la visites és com si no hagueres estat allí), menys gent que en la de Toulouse i la de València mola més, malgrat ser més xicoteta.
Hem davallat per la Gran Via direcció al Parque del Buen Retiro, passant pel Banc D'Espanya, la Plaça de Cibeles, descansant en un banc del Passeig de Recoletos i passant per la Porta d'Alcalà fins arribar al parc.
Dins del parc vam trobar el Prado, descubrint llavors que son pare de Gabo ens havia deixat al principi al costat del Retiro… És molt bonic i gran. Et pots asseure dins i no veus cap edifici, et sembla mentida estar en la ciutat més gran de l'Estat Espanyol. Potser tindrem que tornar a anar a Madrid alguna vegada. (O no.)

Però bé. Hemvisitat moltes coses de Madrid passant-s'ho bé. Hem dinat molt bé en un restaurant al costat de la Plaça del Sol. I he xafat el Kilómetre Cero! Havera quedat bé una imatge en la pàgina. I hem vist moltes coses més per a fotografiar, però no hàviem agafat càmera cap dels dos

Hem acabat rendits despres de sis hores i mitja de pateo i sis hores i mitja de viatge. Això sí, el cotxe se n'ix. I hem vist com de grans són les aspes dels molins eòlics. No se'n feu una idea.